sèrie 'm'agrada mirar'

els que esperen en un interrogant la cita que ha d'arribar.

romanticisme i sexe

"y es que quizás todas buscamos ser amadas, aunque nos empecinamos en hacernos trizas el corazón en relaciones vacías de sentido y cargadas de lecho, de ésas que al día siguiente hacen que te despiertes con una extraña sensación de resaca de garrafón, dolor de cabeza y pesadez en el estómago. y aunque pienses que ya está bien de cogorzas innecesarias, a los pocos días acabas de nuevo amorrada al primer bidón de vino barato como una alcóholica sentimental. quizás más 'romantic' que 'nymfha', esperamos que el amor asome en cada una de las borracheras nocturnas, aunque sabes que esa esperanza se anula a sí misma por el exceso de alcohol. un consejo: si bebes, no te enamores..."
eva cristina mesas escobar

in search of a midnight kiss

...o una proposta diferent de cinema independent dels eeuu. un plantejament desprovist dels llocs comuns que abarroten -i aborreguen- la majoria d'expressions en aquest sector. m'ha semblat interessant a nivell estètic (retorna a un blanc i negre amb presència significativa, a vegades amb un granulat que per mi sempre ha estat ple de romanticisme i que sense dubte aquí li imprimeix l'irressistible màgia de l'oníric) i argumental (m'ha agradat veure un los ángeles com un personatge més que es transforma impecable i implacable amb l'etern moviment dels que circulen per ella -els mateixos que segueixen movent-se tot i l'embús de cotxes :)- i que resol extraordinàriament el "mood" dels missatges al contestador, universalitzant-lo... una mica com feia el woody allen a manhattan). la música es converteix, també, en un element integrador en l'expressió d'aquesta trama natural -el que la fa absolutament original respecte altres resultats d'homòlegs...
tot i així, de les últimes que he vist, continuo quedant-me amb la suma de l'estètica i la música que dóna com a resultat les blueberry nights. reconec, però, que aquestes nights em van trobar en situació d'especial "impressionabilitat"... ;)

converses en roig

sobre el llançament olímpic de croquetes carbonitzades, la contraproductivitat de l'autoexigència formal·la i argumental·la, els ous ferrats explosionator i les llonzes amb quitrà, la konya turca, les besades noucentistes i les abraçades amb aromes de ratafia, j g ballard i monsieur derrida, els més il·lustres poemes de les catalanes lletres (secrecions i vessaments lírics, you say), el manierisme adaptat, el carinyós sweet pea de les high highlands, el sorbet esferificat de macarrons desestructurés (avec nuages de chantilly), la navalla d'ockam i el nus gordià, els sofistes sofisticats i els teòrics encantats, la paciència i la impaciència, el bacallà ensirenat amb verdures d'ultramar, les mil acepcions del meu nom, el cacaolat vessat sobre l'esquena nua de l'amant de proust i el destrempament de míster girona 09 en saber que es tractava del liquidinós okey, la memòria gruyère i les llacunes de quatre móns, l'estímul de la verburrea, els platós d'ice age III, la persecució de l'helicòpter del racc, el dibuix del teu nom i les imatges del revès, la ubicació de la terra desde l'espai ultraexterior, la preciosa etiqueta de color taronja per destacar el meu nom, els kissus amb anissus i els kissitus que no són formatgitus, les ganyotes i la capacitat expressiva de les onomatopeies sublims, les relacions amb els subjectes barons i les seves acoquinamentes, les iron woman(s)... roig, tu sí que ets gran.

la pruna

el millor de la pruna que m'acabo de crospir és la deliciosa combinació del dolç de la carn, no massa toba, amb l'àcid de la pell vermella, tibant i desgarrada per la meva mossegada... llàstima que al final se m'hagi quedat una engruna entre les dents.

somio

seria una nòmada. viuria impregnant l'ànima de paisatges extravagants, perfumant la pell amb la fragància de tots els aires, saborejant les mels de mil gastronomies autèntiques, engollint tot el que té per oferir cada racó, intercanviant experiències de passat i somnis de futur en un present impossible... i al final seria capaç d'assimilar-ho tot...

© fotos: kalle gustafsson