el millor de la pruna que m'acabo de crospir és la deliciosa combinació del dolç de la carn, no massa toba, amb l'àcid de la pell vermella, tibant i desgarrada per la meva mossegada... llàstima que al final se m'hagi quedat una engruna entre les
dents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada