revolutionary?

de nou l'eterna inquietud: vèncer la rutina... el somni impossible, l'ideal d'existència irressoluble... i és que si l'estabilitat és rutina, el canvi continu també. per molt que modifiquem el nostre entorn, tot acaba convertint-se en rutina perquè qui acumul·la l'experiència sempre és un mateix. espurnejos ocasionals de felicitat ens fan creure que podem evitar-la, i així seguim corrent, fugint endavant ignorant que ens persegueix incansable, sotjant-nos famèlica des de la foscor o presentant-se rotunda a plena llum per engollir-nos la il·lusió.