converses en roig

sobre el llançament olímpic de croquetes carbonitzades, la contraproductivitat de l'autoexigència formal·la i argumental·la, els ous ferrats explosionator i les llonzes amb quitrà, la konya turca, les besades noucentistes i les abraçades amb aromes de ratafia, j g ballard i monsieur derrida, els més il·lustres poemes de les catalanes lletres (secrecions i vessaments lírics, you say), el manierisme adaptat, el carinyós sweet pea de les high highlands, el sorbet esferificat de macarrons desestructurés (avec nuages de chantilly), la navalla d'ockam i el nus gordià, els sofistes sofisticats i els teòrics encantats, la paciència i la impaciència, el bacallà ensirenat amb verdures d'ultramar, les mil acepcions del meu nom, el cacaolat vessat sobre l'esquena nua de l'amant de proust i el destrempament de míster girona 09 en saber que es tractava del liquidinós okey, la memòria gruyère i les llacunes de quatre móns, l'estímul de la verburrea, els platós d'ice age III, la persecució de l'helicòpter del racc, el dibuix del teu nom i les imatges del revès, la ubicació de la terra desde l'espai ultraexterior, la preciosa etiqueta de color taronja per destacar el meu nom, els kissus amb anissus i els kissitus que no són formatgitus, les ganyotes i la capacitat expressiva de les onomatopeies sublims, les relacions amb els subjectes barons i les seves acoquinamentes, les iron woman(s)... roig, tu sí que ets gran.